divendres, 21 de desembre del 2012
Bon Nadal!!!
Des del blog de les Jornades Escolars Púnic- Romanes del Col·legi Ntra. Sra. de la Consolación, us desitjam Bones Festes!!!!!!!
L´empremta X
Celebram la dècima entrada de la secció ¨L´empremta" amb un logotip que ens han enviat i que ens agrada especialment. Com ja sabeu, és el logo d´un beach club molt conegut d´Eivissa la imatge del qual és una autèntica meravella. Reconeixeu el rostre?
Gràcies per la vostra aportació!
Gràcies per la vostra aportació!
dimecres, 19 de desembre del 2012
Empúries
Empúries (en grec antic Ἐμπόριον /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga ciutat grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.
L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.
Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.
L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.
dimarts, 18 de desembre del 2012
ALIX SENATOR
Apte per a tots els públics!
dilluns, 17 de desembre del 2012
Puig dels Molins i els seus tresors per descobrir
Aquí teniu un reportatge molt interessant del diari digital " noudiari.es".
Animau- vos a visitar el Museu!!
NOUDIAR.ES
Animau- vos a visitar el Museu!!
NOUDIAR.ES
Tir
Ciutat fenícia al Mediterrani Oriental que fou construïda a una illa d'uns 5 km de circumferència i en part a la costa separades ambdues parts per un canal, però unides un temps per un istme format per les pedres usades per Alexandre el gran per assetjar la ciutat. La part a la costa es deia Palatir (Vella Tir). La ciutat fou poblada des el III mil·lenni, i al segle XVI aC fou conquerida per Tuthmosis I i va restar en mans dels egipcis fins al temps de Ramsès II (meitat del segle XIII). Vers el 1190 aC fou repoblada per gent de Sidó.
A partir del segle X va exercir l'hegemonia sobre les ciutats de Fenícia, que va durar fins al segle VI aC. El seu apogeu fou sota el rei Hiram I (que va embellir la ciutat a la part insular), però cal també esmentar a Ithobaal (887 aC-856 aC) la filla del qual es va casar amb el rei Acab d'Israel, i el rei Pigmalió (821 aC a 774 aC) en temps del qual alguns colons dirigits per Dido van marxar per fundar Cartago (814 aC).
diumenge, 16 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
Taller contacontes ( segona sessió)
Avui ´s´ha realitzat la segona sessió del Taller de contacontes. Aquesta vegada han estat els alumnes de 5è d´Educació Infantil els que han rebut la visita del contacontes més conegut de tot el Mare Nostrum, en Nico Demus.
Els petits han escoltat les següents històries:
1. El gran viatge d´Ulisses
2. La Reina Dido
3. Ròmul i Rem
Aquí teniu algunes imatges..
Els petits han escoltat les següents històries:
1. El gran viatge d´Ulisses
2. La Reina Dido
3. Ròmul i Rem
Aquí teniu algunes imatges..
dijous, 13 de desembre del 2012
Gran notícia!!!
El Museu Monogràfic de Puig dels Molins obre avui mateix!!!!
Serà la definitiu aquesta vegada?
El DIARIO DE IBIZA ha publicat un article força interessant
Museu Puig del Molins 2012
Serà la definitiu aquesta vegada?
El DIARIO DE IBIZA ha publicat un article força interessant
Museu Puig del Molins 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
.jpg)
dilluns, 10 de desembre del 2012
L´aqüeducte de Segòvia
L'aqüeducte de Segòvia és una construcció romana de la segona meitat del segle I i principis del segle II dC, a l'època dels flavis; mentre eren emperadors Vespasià i Trajà. Transporta l'aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.
L'aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d'El Caserón, on s'emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d'arcs superposats.
Consta d'una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s'han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
L'aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d'El Caserón, on s'emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d'arcs superposats.
Consta d'una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s'han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
diumenge, 9 de desembre del 2012
La columna de Trajà
La Columna de Trajà o Columna Trajana (en llatí Columna Traiani) és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del mont Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Acabada l'any 114, és una columna de 30 metres d'altura
(38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis, un poble de Romania.
La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre, cada uns dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i fa 23 vegades la volta a la columna. En l'interior de la mateixa, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador que hi ha a la seva part superior.
Originalment, la columna estava rematada amb l'estàtua d'una àguila, i més tard es va col·locar al seu lloc una estàtua del propi Trajà.
(38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis, un poble de Romania.
La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre, cada uns dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i fa 23 vegades la volta a la columna. En l'interior de la mateixa, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador que hi ha a la seva part superior.
Originalment, la columna estava rematada amb l'estàtua d'una àguila, i més tard es va col·locar al seu lloc una estàtua del propi Trajà.
dimecres, 5 de desembre del 2012
dimarts, 4 de desembre del 2012
Aula de cinema històric
El dimecres dia 5 de Desembre es projectarà el llargmetratge MASADA, protagonitzada per gran Peter O´toole. El amants del cinema clàssic no us podeu perdre aquesta oportunitat que ens ofereix el Museu Puig dels Molins.
L´activitat és gratuïta i l´aforament limitat. També tindreu dues oportunitats més de gaudir de la pel·lícula els dies 12 i 19 de desembre.
Teniu tota la informació si feu clic al logotip del Museu Arqueològic.
Càmera i acció!!
diumenge, 2 de desembre del 2012
Hannó el navegant
Hannó el Navegant fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d'un Periplus conegut per Periple d'Hannó, un breu relat d'un viatge a una part d'Àfrica.
L'obra fou originalment escrita en llengua púnica però fou traduïda al grec. L'original púnic s'ha perdut. L'autor de l'obra es desconegut. Hannó i altres navegants no poden ser fixats en cap època especial.
Plini diu que Hannó va iniciar el viatge quan Cartago estava "en la condició més florida (Punicis rebus florentissimis, Carthaginis potentia florente)" i com que es anomenat dux o imperator per Solinus, cal considerar que fou sufet.
A l'obra Hannó diu que fou enviat al viatge pels seus conciutadans per arribar fins les Columnes d´Hèrcules i trobar les ciutats libiofenícies, i que el va iniciar amb 50 pentecoteres i fins a 30.000 homes i dones amb les provisions necessàries; al seu retorn va dedicar la narració inscrita en tauletes al temple de Cronos (Plini diu al temple de Juno).
El Periplos grec és suposament una versió de les tauletes púniques. Aquesta vaguetat fa que l'expedició es pugui situar entre el segle VI aC i el segle II aC. Molts autors consideren a Hannó del segle VI aC (vers 570 aC) i altres el consideren el pare d'Amílcar, època en què els cartaginesos van fer viatges semblants; el nombre de trenta mil colons no és possible; també molts dels llocs esmentats al relat són impossibles de localitzar i en part són fabulosos; tot i així sembla probable que un viatge a la costa africana fos iniciat pels fenicis en alguna època sense poder determinar on van arribar, tot i que s'especula que fins a l'illa de Bioko (l'antiga Fernando Poo) i Camerun.
L'obra fou originalment escrita en llengua púnica però fou traduïda al grec. L'original púnic s'ha perdut. L'autor de l'obra es desconegut. Hannó i altres navegants no poden ser fixats en cap època especial.
Plini diu que Hannó va iniciar el viatge quan Cartago estava "en la condició més florida (Punicis rebus florentissimis, Carthaginis potentia florente)" i com que es anomenat dux o imperator per Solinus, cal considerar que fou sufet.
A l'obra Hannó diu que fou enviat al viatge pels seus conciutadans per arribar fins les Columnes d´Hèrcules i trobar les ciutats libiofenícies, i que el va iniciar amb 50 pentecoteres i fins a 30.000 homes i dones amb les provisions necessàries; al seu retorn va dedicar la narració inscrita en tauletes al temple de Cronos (Plini diu al temple de Juno).
El Periplos grec és suposament una versió de les tauletes púniques. Aquesta vaguetat fa que l'expedició es pugui situar entre el segle VI aC i el segle II aC. Molts autors consideren a Hannó del segle VI aC (vers 570 aC) i altres el consideren el pare d'Amílcar, època en què els cartaginesos van fer viatges semblants; el nombre de trenta mil colons no és possible; també molts dels llocs esmentats al relat són impossibles de localitzar i en part són fabulosos; tot i així sembla probable que un viatge a la costa africana fos iniciat pels fenicis en alguna època sense poder determinar on van arribar, tot i que s'especula que fins a l'illa de Bioko (l'antiga Fernando Poo) i Camerun.
dissabte, 1 de desembre del 2012
El Coliseu
El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum) és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró, un monument dedicat a l'emperador Neró que posteriorment va patir transformacions i va arribar a desaparèixer.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana.
Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80 quan governava l'emperador Tit.
El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys, i se celebraren els últims jocs durant el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)