Sant Agustí

Ama et quod vis fac ( Sant Agustí)


dilluns, 29 d’abril del 2013

EXPOSITIO

Avui hem inagurat la gran exposició de les Jornades Escolars Púnic- romanes. Teniu de temps per visitar- la fins el dia 12 de Juny. L´horari és el següent:

1, De dilluns a dijous de 17h a 18h. Obrirem tot el Claustre i el saló d´actes on veureu l´expectacular exposició de l´ Associació IBOSHIM  juntament amb el reconegut fotògraf Alejandro Marí Escalera i amb la col·laboració del Museu Puig del Molins. A les hores d´entrada i sortida, per motius organitzatius, només podreu accedir a part del Claustre. Disculpau les molèsties.

2. Els dies de Mercat Medieval obrirem amb el mateix horari de la fira, fins i tot el cap de setmana.

A més,  les activitats que teniem previstes pels nostres alumnes no s´aturen. Des d´avui, el segon cicle d´Educació Primària està treballant en el taller " Vida a la legió romana". La pròxima setmana serà el torn de la " La família romana", per a la mateixa etapa.

D´altre banda,  alumnes de batxillerat rebran l´esperada visita de l´escriptor Lluís Ferrer Ferrer, creador de El Hondero amb qui parlaran del seu llibre i del nostre passat púnic-romà.

I dia 9 de Maig...

Aquí teniu algunes imatges d´aquest matí.

No hi falteu!!




dijous, 25 d’abril del 2013

Entrevista Lluís Ferrer Ferrer

Us hem d´informar de manera oficial que el pròxim dia dos de Maig tindrem l´honor de rebre la visita de l´escriptor de moda, Lluís Ferrer Ferrer. El creador de El hondero, parlarà de les aventures de l´ibosità, el foner eivissenc  a les ordres d´Anníbal Barca, als alumnes de 1r de batxillerat.  Lluís Ferrer Ferrer ha  pogut inclure a la seva agenda una visita al nostre Centre que ja està generant molta expectació.

Aquí teniu un petit aperitiu; l´entrevista que ens va concedir en  excluiva fa unes setmanes. No pareu de llegir...


Lluís Ferrer Ferrer ( Iboshim, 1971 D.C) és un escriptor de Sant Carles, creador d´un dels personatges més interessants de la literatura eivissenca dels darrers anys: l´ibosità. A més d´ escriure les seves aventures i desventures, també té temps per participar en programes de ràdio com a tertulià, d´escriure guions per la websèrie Salvador, un superheroe low cost i , fins i tot, per actuar en algún que altre  curtmetratge.


 
Ara torna per presentar- mos l´edició en castellà de la seva obra del bassetjador més temible d´Iboshim. “El hondero”, és la seva nova proposta.

En Lluís Ferrer ens ha concedit amablement aquesta entrevista. Segur que la gaudireu!

1-T´enrecordes cóm va ser l´ inici del procés abans de escriure la primera paraula? Per què un foner ibosità?

 

- Bien, la idea me rondaba la cabeza desde hacia varios años, pero siempre he dicho que el detonante definitivo fue mi ingreso como socio fundador en el Club de Lectura para Adultos de Sta. Eulària en el año 2005 (un club que todavía permanece en activo). Nunca he sido un animal de naturaleza gregaria, pero por una vez, y sin que sirviera de precedente, el verme rodeado de otros escritores y gente apasionada de la literatura con quien compartir mis propias divagaciones sobre las lecturas comunes, me empujó definitivamente a dar el salto desde mi acomodada vida de lector voraz a la locura que supone escribir y llegar a publicar tus propios libros.

 

¿Y por qué un hondero? Pues resulta muy sencillo; el periodo púnico cartaginés de la isla sea tal vez el punto más álgido de nuestra historia local, y desde luego es el más característico y diferenciado de todo lo que teníamos a nuestro alrededor. Ibiza gozaba por entonces de un comercio y una sociedad muy avanzadas para la época; éramos diferentes de prácticamente todo: de Roma, de los enclaves íberos en la península, incluso de las vecinas Mallorca y Menorca, donde primaba la cultura talayótica. Siempre he sido de la opinión de que Ibiza es una isla africana colonizada por asiáticos, y el resultado final es fascinante. Y si bien es cierto que tenemos mucha documentación teórica como resultado de sesudas investigaciones científicas y prospecciones arqueológicas, lo cierto que me encontré con un sorprendente hueco en el aprovechamiento de esa misma Historia…¡no había NADA publicado de ficción ni de novela histórica! Me resultó muy fácil aprovecharme de ese vacío, ya que nadie me marcaba las pautas a seguir, y al tratarse de ficción podía hacer y deshacer a mi antojo. Desde un principio tenía muy claro el final de la primera parte (Anníbal i s’ibosità) y un esbozo general de la trama; solo fue cuestión de dejar madurar la historia y ordenar todos los conceptos, leyendas y acontecimientos históricos de los que quería dejar constancia. Una vez hecho esto, y habiendo revisado y contrastado la documentación pertinente (algo imprescindible, aunque la intención última sea la de saltársela a la torera) solo tuve que establecer una rutina diaria de escritura, organizándome para disponer de dos o tres horas en las que pudiera volcarme en la trama. Debo confesar que todo el proceso me resultó mucho más fluido de lo que pudiera imaginar en un principio, y Anníbal i s’ibosità estuvo acabado en un tiempo récord.   

2-El llenguatge és un element important dins de la trilogia ibositana en català. Has tingut problemes a l´hora de realitzar una traducció el més fidel possible?

-Efectivamente, el lenguaje de la edición original es más importante de lo que pudiera parecer a primera vista. Los que lo hayan leído sabrán que el texto explicativo de la primera parte, Anníbal i s’ibosità, está redactado en catalán estándar, pero que los diálogos entre personajes son en ibicenco coloquial, una modalidad que abarca la totalidad (descripción y diálogo) de la 2ª y 3ª parte, Julia i s’ibosità, anys perduts y Ibosità, cercle tancat. Mis motivaciones eran las de dejar constancia del rico vocabulario de nuestra variedad dialectal del catalán, pero ¡ojo! ateniéndome siempre a la corrección gramatical mas estricta (dentro de los márgenes de lo humanamente posible, claro está). Podría decirse que la trilogía ibositana es un buen ejemplo escrito de ibicenco coloquial, a la par que resulta gramaticalmente aceptable a los ojos de los puretas más tiquismiquis. Aproveché también la publicación de la trilogía en su conjunto para imitar un concepto que me gustó mucho. A principios de la pasada década el Govern Balear lanzó una campaña de popularización del catalán entre la gente que no tenía un alto conocimiento de nuestra lengua mediante la publicación de una serie de libros de autores diversos, escritos todos ellos en diferentes niveles de intensidad lingüística que abarcaban desde principiante a avanzado. Pues bien, me pareció una muy buena idea hacer algo similar con la saga del ibositano, empezando desde un nivel sencillo, a modo de rondalla tal vez, pasando por un estadio intermedio hasta finalizar la trama en una novela en toda regla (pero ajustándome siempre a los parámetros pre-establecidos de “para todos los públicos, claro está) . La intención última era crear una serie de libros que pudieran ser atractivos y útiles a nivel pedagógico, ya fuera en escuelas, institutos o clubs de lectura…y la verdad es que no me ha ido nada mal en ese aspecto, ya que la trilogía ha sido utilizada como herramienta de trabajo o debate en muchos de los sitios mencionados, algo de lo que estoy particularmente orgulloso.

A la hora de la traducción, sin embargo, todo el experimento realizado en catalán se tornó un problema. Mi intención era la de publicar los tres volúmenes recopilados en uno solo, y claro, al lector castellanoparlante desconocedor de la saga original le iba a chocar que en un libro que se presenta como una novela unitaria hubiera tal diferencia de intensidad de una parte a otra. Eso resultaba un inconveniente imprevisto, pero también contaba con una ventaja de la que otros muchos escritores no pueden disponer…el propio autor, o sea, yo mismo, me iba a encargar de la traducción y podría subsanar ese inconveniente sin perder el espíritu del relato original. Abordé el problema desde dos frentes distintos. Primero, incluyendo a modo de prólogo un nuevo capítulo inédito atribuible a Plinio el Joven, quién mediante una supuesta misiva a su amigo e historiador Tácito (ambos personajes ya aparecieron en Julia i s’ibosità, ans perduts) le explica que los documentos que le envía para su lectura son una serie de relatos recopilados por su tío y padre adoptivo, Plinio el Viejo, en sus desplazamientos a Ebusus. Es allí donde recogió textualmente de boca de indígenas locales a sus hijos pequeños la primera de las historias, (Anníbal i s’ibosità) y de ahí su marcado carácter juvenil. La segunda de las soluciones consistió en homogeneizar la totalidad de la trama en su conjunto, suavizando un poco el intenso nivel narrativo de la tercera parte (Ibosità, cercle tancat) a la par que incrementaba otro tanto la intensidad de las anteriores. Creo que el resultado global de la traducción es bueno, pero desde luego, os puedo asegurar que es una experiencia que no pienso repetir en mi vida. Lo que parecía un trabajo sencillo acabó convirtiéndose en algo mucho más difícil de lo imaginado en un principio. A nivel creativo, las traducciones no te aportan nada nuevo; te dedicas a volver sobre tus pasos una y otra vez, con la complicación añadida de que muchas de las acepciones ibicencas empleadas en el original son ciertamente peculiares y localizadas, lo que comporta una interpretación difícil en algunos casos. Además, las construcciones gramaticales de uno y otro idioma tampoco son idénticas, con lo que el proceso se ralentizaba hasta la exasperación. No diré que fuera un trabajo muy, muy complicado, pero sí extremadamente laborioso. Las traducciones son a la literatura lo que picar piedra a la albañilería; puede resultar igual de duro, os lo aseguro.   

3-Ara que El hondero parla castellà, penses en un mercat més ample, és a dir, penses en promocionar el llibre fora d´Eivissa?

-Si bien es cierto que se me conoce por mis intensas campañas publicitarias (siempre he dicho que no vale la pena escribir un libro muy bueno si nadie va a leerlo porque no ha oído hablar de él) no es menos cierto que no me quita el sueño promocionarme fuera de la isla. A día de hoy, y con las nuevas tecnologías de nuestra parte, resulta muy fácil hacer llegar tu trabajo en diversos formatos a cualquier parte del mundo. Puedes comprar un libro físico on-line, por ejemplo, desde cualquier parte del planeta con conexión a Internet, o también puedes descargártelo en un e-book. Los canales de distribución están ahí, al alcance de todo el mundo, y no me preocupa tanto eso como la calidad de mi trabajo, que es la que decidirá a fin de cuentas si el ibositano debe cruzar el charco o quedarse en Ibosim. En estos casos yo siempre pongo por ejemplo Firmin de John Savage, un libro del que el autor publicó una cantidad irrisoria de ejemplares en una pequeña editorial de un pueblo diminuto perdido en el culo del mundo. Pero resulta que la historia era tan condenadamente buena que el boca a boca lo convirtió en muy pocos años en un superventas en toda regla. Así  y todo, parece que las cosas también pintan bien para el ibositano, ya que la primera parte, Anníbal i s’ibosità, ha merecido una adaptación teatral (de la que hablaremos un poco más adelante) que será llevada a los escenarios por el mismísimo Miki Molina, un reconocido actor de prestigio a nivel nacional que quedó enamorado de la historia desde un primer momento. Es precisamente este nuevo formato el que puede dar a conocer al Hondero más allá de nuestro reducto en el Mare Nostrum.    
4-Has avaluat, desprès de veure l´`exit dels llibres, la possibilitat de escriure noves històries sobre el personatge?  Per exemple, una preqüela que están molt de moda.

-Llegáis tarde…todo eso ya ocurrió. Veréis, cuando me acercaba al final de la redacción de Anníbal i s’ibosità, que no deja de ser un relato en formato de flashback donde el general Aníbal explica su relación pasada con un valiente y atormentado hondero ibositano, el personaje protagonista seguía reclamando mi atención, advirtiéndome de que aun tenía muchas más historias por contarme que merecían ser reflejadas por escrito. Una vez dado el paso inicial y acabada la primera parte, el torrente de nuevas ideas se desbocaba en mi cabeza; había encontrado un filón y debía mantener el ritmo y la inspiración a toda costa mientras estuvieran presentes, cosa que no sucede siempre que uno quiere. Instintivamente decidí volver hacia atrás, para narrar la infancia del Hondero y otros personajes que aparecen en los libros; y en ese mismo volumen, Julia i s’ibosità, anys perduts, tuve la osadía de dar otro salto hacia delante en el tiempo, explicando los acontecimientos que sucederían inmediatamente después de la primera parte de la saga, con lo que esa segunda parte, de la que a nivel de estructura estoy muy satisfecho, funciona a la vez de precuela y secuela de Anníbal i s’ibosità, explicando, ni más ni menos, lo que se menciona en el título: los “años perdidos” de los protagonistas. Lo ideé de esta manera para dar facilidades a los nuevos lectores recién llegados a la saga, de modo que pudieran empezar indistintamente por uno u otro volumen sin tener la sensación de haberse perdido nada importante. Hay que decir que Ibosità, cercle tancat es una novela diferente que retoma la historia en el mismo punto donde terminó la anterior, sin tanta floritura técnica y de un estilo lineal mucho más al uso. La totalidad de la obra, en su conjunto, sigue un esquema clásico denominado in media res que ya utilizó un señor llamado Homero, creador de La Ilíada y La Odisea, hace nada más y nada menos que 2.800 años. Su método consiste en empezar a contar una historia por la mitad, así de sencillo (o de complicado, según se vea) Otros referentes más recientes del mismo formato serían la trilogía cinematográfica de El Padrino, de Fancis Ford Coppola, o la saga completa en cómic de Sin City firmada por Frank Miller, muy recomendables ambas.

De todos modos, retomando el concepto inicial de hipotéticas nuevas historias del personaje, los que hayan tenido la oportunidad de leer Ibosità, cercle tancat, habrán descubierto no pocos agujeros argumentales dejados ex-profeso por un servidor a modo de “check point”. Son una serie de puntos de reenganche por los que si fuera necesario (que no es el caso ni la intención) podría retomar sencillamente la historia de nuevo, arrojando luz sobre hechos poco esclarecidos en la trama original y desarrollando una nueva novela en su totalidad, algo que, insisto, no tengo pensado hacer, ni de lejos.      
5-Què ens pots dir de l´adaptació teatral dels teus llibres?

Todavía no puedo desvelar demasiado para no estropear la sorpresa ni adelantar acontecimientos, pero si puedo confirmar que el estreno de Aníbal y el ibositano, tanto en el Palau de Congresos de Sta. Eulària, como en Can Ventosa en Vila, está previsto para finales de mayo y principios de junio respectivamente. El popular actor ya mencionado anteriormente, Miki Molina, se hará cargo de la dirección de la obra, de cuya adaptación teatral definitiva se ha encargado la también actriz Cristina Francioli (yo solo firmé el primer borrador presentado a Molina que desencadenó todo el proceso) La compañía encargada de representar la pieza es la Penya Escènica, agrupación teatral perteneciente al municipio de Sta. Eulària, y la coordinadora del proyecto es Carolina Cardona, directora de ese mismo grupo. El encargado de dar vida al General Aníbal Barca será el reputado actor local Miquel Riera, toda una garantía de buen oficio que recientemente ha sido visto en la webserie Salvador, un superhéroe low cost, en la pieza teatral Calígula o en el cortometraje El Día de Todos los Santos por poner solo unos ejemplos.

Los que tengan la oportunidad de leer la primera parte de la trilogía en la que está basada la obra y verla representada físicamente en el escenario se llevarán más de una sorpresa, ya que las interpretaciones que hace otra gente de tus trabajos nunca es del todo igual a tu propia visión de los acontecimientos. Hay escritores a quien este aspecto les resulta molesto; todo lo contrario que a mí, que considero que nuevas visiones de tu texto por parte de otras personas no hacen sino enriquecer el conjunto de la obra. También debe tenerse en cuenta otro aspecto fundamental: Un escenario teatral no deja de ser un espacio reducido que condiciona qué se puede y qué no se puede hacer sobre las tablas. Evidentemente, resultaría muy costoso adaptar una novela en la que se describen épicas batallas con multitud de personajes y que geográficamente discurre a lo largo de todo el Mediterráneo. El gasto en decorados, actores, vestuario, maquilladores, técnicos de luz y sonido y un largo etc. harían inasumible el coste de una obra teatral de este formato y calibre. De hecho, en primera instancia, cuando escribía la versión original de Anníbal i s’ibosità, ya la estructuré de tal manera que no resultara muy complicado adaptarla, con solo cuatro personajes y, con un General Aníbal que retrata en primera persona sus recuerdos junto a nuestro hondero ibositano a modo de flashback. Debo decir que una vez vistos los resultados, fue una elección acertada. Para adaptar los aspectos más espectaculares de la trilogía siempre nos quedarán otros soportes audiovisuales como el cómic…o el cine ¿por qué no?      

 

La vida i obra del nostre bassetjador favorit la podeu llegir als següents llibres:

-          Anníbal i s´ibosità, Ed. Mediterràniaeivissa 2008

-          Julia I s´ibosità, anys perduts. 2009
-          Ibosità, anys perduts. 2010
 -    El Hondero. 2013

       

 

     

 

I si voleu estar al dia de les aventures de El hondero no us podeu perdre el facebook de Lluís Ferrer Ferrer. Només l´heu de buscar al Facebook...




 
 

dimarts, 23 d’abril del 2013

dilluns, 22 d’abril del 2013

Exposició final de Jornades

Ja tenim data per la gran exposició final de Jornades. Apuntau bé: del 29 d´abril al 12 de maig.



Hem penjat l´agenda de les dues setmanes d´exposició. De moment, no podem dir més però són dies carregats de sorpreses...

diumenge, 21 d’abril del 2013

Presentació a Iboshim de "El Hondero"

El passat divendres, Lluís Ferrer Ferrer va presentar a la  Llibreria HIPERBOLE, les aventures en castellà de El Hondero, una obra que no pot faltar a la vostra col·lecció.

La fotografia que teniu a continuació es va fer en exclusiva pel nostre blog.



 I molt aviat,  novetats....

dissabte, 20 d’abril del 2013

El temple Quirino

Un conegut arqueòleg italià afirma haver trovar les restes del antic temple de Quirino. Teniu tota la informació d´aquesta notícia al següent enllaç...

 
 

divendres, 19 d’abril del 2013

Presentacio´ de " El hondero"

 Avui a les 20. 30h hores a la Libreria HIPERBOLE, en Lluis Ferrer Ferrer presentara´ la reedicio´  en castellà de la trilogia ibositana.  No hi falteu!!




dijous, 18 d’abril del 2013

Fitxes de treball

Més feina  que han fet els nostres alumnes de 2n cicle.

FITXES
 

dimecres, 17 d’abril del 2013

dimarts, 16 d’abril del 2013

Esbossos

Els preparatius per a l´exposició final de les Jornades està a màxim rendiment. Aqui teniu  uns esbossos que han fet alumnes de l´E.S.O. per la decoració del nostre Claustre. ESPECTACULAR!!







dilluns, 15 d’abril del 2013

Presentació oficial de "El hondero"

Abril és el mes de la presentació del llibre més esperat de la temporada, El hondero de Lluís Ferrer Ferrer. No us podeu perdre l´ estrena. Teniu dues oportunitats. La primera al meravellòs Teatro España, Santa Eulària, el pròxim dijous 18 a les 20. 30 h.. El ciutadans d´Iboshim tindran la seva oportunitat el divendres 19 a la mateixa hora i a la Llibreria Hipèrbole.

Més informació gràcies a...ESNOUDIARI.ES



divendres, 12 d’abril del 2013

Lina Sansano


 
Començam avui amb un nou cicle dins la secció Entrevistes. Durant aquestos primers mesos hem pogut entrevistar historiadors de reconegut prestigi nacional i internacional. Ha estat el cas dels Professors Pedro Barceló, Fernando Quesada i el britànic Adrian Goldsworthy. També ha col·laborat el novel·lista de moda Javier Negrete, que ens donà el seu punt de vista com a escriptor de novel·la històrica.
 
Dins el cicle que començam, volem comptar amb la participació de personatges d´àmbit local relacionats amb la nostra història i el nostre Patrimoni.
Quina millor manera d´iniciar aquesta nova etapa amb la participació de Catalina Sansano Costa,
Segona Tinent d'Alcalde de recursos humans, cultura, patrimoni, festes, arxiu i biblioteca municipal de l´Ajuntament d´Eivissa.
 
 
 
1.    Quina és la funció de la Regidora de Cultura i Patrimoni de l´Ajuntament d´Eivissa?
 Hem de separar el concepte de cultura i ho ajuntaria amb festes, ja que festes i cultura tenen un funcionament específic. Diferent és el cas de Patrimoni que és un pes pesat a tots els ajuntaments i principalment en el de Vila ja que no és un Ajuntament qualsevol, és un ajuntament d´una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat. Per tant, el tema de Patrimoni històric entenc que és primordial.
Què es fa dins Patrimoni? Principalment vigilar el patrimoni que tenim i conservar- lo fent les  obres de  manteniment necessàries . Sempre surten obres de millora ja que a Eivissa no pots aixecar una pedra sense que surtin restes arqueològiques. I això és una cosa que et va marcant una mica el dia a dia. Per un banda hi ha allò que planifiques, per exemple, en   conservació de muralles fa dotze anys es va fer el Pla Director de Muralles i tu vas fent segons aquell pla però van sorgint coses o que no  sabies o que intuïes i que t´obliguen a adaptar l´acció que estàs fent per salvaguardar, estudiar i documentar aquest patrimoni.
2.    Quines diferències hi ha entre les funcions de l´Ajuntament i les del Consell en el tema de Patrimoni?
Hi ha diferències importants. La responsabilitat de Patrimoni històric recau sobre el Consell Insular. Són unes competències que estaven en mans  de la Comunitat Autònoma i ja fa quasi 20 anys que les va transferir al Consell, actualment els responsables de la seva gestió. Llavors cada ajuntament té la seva àrea d ´acció  i s´ha d´encarregar del seu manteniment. En cas contrari podria incòrrer fins i tot en responsabilitats civils i penals.
3.    Ens podries explicar una mica com és el protocol d´actuació de l´Ajuntament quan apareixen  noves restes ¿
En principi es presuposen quines són les zones més sensibles. En aquestes zones on es pensa que poden aparèixer restes arqueològiques no podem donar cap llicència d´obra sense la vigilància d´un arqueòleg .Si és una obra de l´Ajuntament ho fa  un arqueòleg municipal, i si és una obra privada obligues a què hi hagi un especialista que la vigili  en previsió de què pugui aparèixer. Què no surt res? Dons endavant amb les obres. Si surt alguna cosa, de seguida s´ha d´aturar l´obra i estudiar què és el que ha sortit.
En funció del tipus de restes, es pot considerar que el material aparegut  no és primordial. Si és una cosa excepcional evidentment s´ha de paralitzar tot per estudiar- ho, documentar- ho i salvaguardar- ho. Llavors s´ha de decidir si deixar- lo  in situ, transportar- lo a una altra banda o  cobrir- lo amb vidres cosa que t´obliga a modificar els projectes d´obra.
4.    Fins a quin punt és compatible el desenvolupament urbanístic d´una ciutat com Eivissa amb la conservació del Patrimoni que va apareixent?
Això és el quid de la qüestió. Eivissa està integrada dins un grup que es diu Grup  Ciutats Patrimoni de la Humanitat d´Espanya. També n´hi ha una mundial en la qual també hi estem integrats. A Espanya som 13 ciutats Patrimoni de la Humanitat independentment que hi ha altres coses declarades, com a monuments.
Tot això serveix per moltes coses ja que un tot sol costa arribar allà on vols arribar. Si t´ajuntes d´ aquesta manera pots treballar , entre tots, per aconseguir els objectius en comú. D´una banda per complir els objectius de la UNESCO el bé que ens ha declarat però preservar quan el desenvolupament et marca tot el contrari és difícil i buscar línies compatibles és complicat. Per això dins aquest Grup de Ciutats Patrimoni es fan estudis i es treballa el tema de compatibilitzar les dues coses.
 
És per tant, una obligació però a la vegada un honor el poder preservar el patrimoni que tenim. Som ciutats del segle XXI ,  hem de poder tenir les millores i estic parlant especialment de temes d´ accesibilitat. Ara les noves tendències són , per una banda, fer unes ciutats el més habitables possible i , en segon lloc, la UNESCO  està parlant d´un concepte nou que és una ciutat com a paisatge urbà. La qüestió és que no parlen tan rígidament de conservació del patrimoni, encara que segueix sent un concepte molt important, però es parla d´un entorn més humà.
Ara estem treballant l´elaboració del Pla de Gestió de Patrimoni que hem de presentar a la UNESCO abans de febrer de 2015 i hem de tenir en compte tot això. També és molt important l ´ opinió del ciutadans. La UNESCO et recomana que hi hagi molta participació ciutadana ja que som persones que vivim a  la ciutat i l´objectiu és que sigui el més habitable possible.
 
 
Hem afegit a la secció de links interessants el de l´ Ajuntament d´ Eivissa. HI  podreu trobat molta informació sobre el nostre Patrimoni.


Trilogia ibositana

La trilogia ibositana és una proposta 100%100 de la Terra . Lluís Ferrer Ferrer ens conta les aventures i desventures d´un foner atormentat pel seu destí que cerca el seu lloc en una època de la història fascinant.
Romans, cartartaginesos i foners en una novel·la indispensable.




Però això no acaba aquí....

dijous, 11 d’abril del 2013

Publicació de " El HONDERO"

Ja s´ha publicat  l´esperada obra " El Hondero", la reedició en castellà de la coneguda trilogia ibositana de Lluís Ferrer Ferrer. Molt aviat us informarem d´una de les activitats més esperades de les Jornades Escolars Púnic- romanes relacionada, com no, amb " El Hondero".

Més información per cortesia de...  DIARIO DE IBIZA

???

Reconeixeu aquesta imatge? No us podeu perdre demà a la secció Panen et circenses...



dimecres, 10 d’abril del 2013

dimarts, 9 d’abril del 2013

Taller " Mitologia romana i els origens del cristianisme"

Avui dimarts el professor Joan Gimeno ha realitzat les dos primeres sessions del taller sobre mitologia romana i l´ origen del cristianisme.  Els dos grups de 6è d´Ed. Primària han pogur gaudir de les explicacions del nostre especialista. La pròxima setmana es durà terme les classes amb els grups de 5è.

Aquí teniu algunes fotografies.




dilluns, 8 d’abril del 2013

Ginkana púnic- romana

El passat mes de Març al Parc Reina Sofia, els alumnes de 5è i 6è gaudiren de la Ginkana púnic- romana. Sis proves físiques, d´habilitat i d´ enginy relacionades amb la vida quotidiana dels cartaginesos i els romans per aconseguir el fragment d´una obra del nostre estimat historiador Isidor Macabich.

Aquí teniu alguns moments de la competició!













diumenge, 7 d’abril del 2013

Adriano

Adriano va ser el primer emperador que es va deixar barba, costum considerada pròpia del bàrbars.

dissabte, 6 d’abril del 2013

Més noticies de "El hondero"

Us presentam una nova entrevista al creador de El hondero, Lluís Ferrer Ferrer. Tenim novetats al respecte però tot al seu temps...