Die Pax

El passat dimecres 30 varem celebrar, un any més, el dia de la Pau. Enguany amb una clara referència a les Jornades Escolars Púnic- Romanes. Aquí teniu unes imatges de la cerimònia.

 

 

 

PAX MMXIII

Accessoris disfresses

Això són accessoris de les disfresses de romans pels petits d´Educació Infantil.

 

 

Pentinats dona romana

Sortida M.A.E.F. 3r E.P.

Aquí teniu algunes imatges de les primeres sortides al Museu Arqueològic. Els nostres alumnes de 3r han pogut gaudir aquesta setmana de les explicacions de l´arqueòloga Carmen Mezquida.

Taller contacontes clàssics

El taller de contacontes clàssics ha arribat a la seva fi. Els petits d'Educació Infantil han gaudit de les visites de Nico Demus, el contacontes més famós del Mare Nostrum. Històries com Ròmul i Rem, La Reina Dido, El cavall de fusta i el gran viatge de Ulisses són algunes de les històries del seu extens repertori.
Aquí teniu un vídeo resum del taller.

La música que escoltareu pertany a la banda sonora de la
pel · lícula "Carthago Nova", composta per Pedro Contreras i produïda per la Fundació Integra.

Romanes d´Ed. Infantil

Us mostram les fotos d´un vestit de romana pràcticament acabat.

I ara els detalls.

Heu de cosir un punt al costat per aferrar el cinturó i que la caiguda del vestit sigui més polida ( imatges anteriors)

Això és l´acabat de l´espatlla

Molt d´ànim a t@ts!!

Concurs `" Dibuixa el nostre logotip"

Com ja sabeu, el passat Desembre varem celebrar un concurs per dibuixar un logo per a les jornades. Varen participar els alumnes d´Educació Primària i Secundària.
Aquí teniu un petit resum. Pròximament us mostrarem els finalistes.

Disfressa Ed. Infantil

Aquí teniu unes orientacions sobre les disfresses de romans d´Educació Infantil. Esperam que les fotografies us ajudin.

Una visió general...

Podeu cosir l´estola a la toga en dos o tres punts,  plegant- la una mica en cada punt( imatges 1 i 2)

Afegiu una mica de goma elàstica a la cinta. D´aquesta manera els nostres petits romans estiran més còmodes( imatges 3 i 4)

I per les canelleres,  una mica de velcro.

I així ha de quedar el coll.

L´empremta XII

El nou  logotip ens han enviat us agradarà molt. És la imatge d´unes conegudes bodegues de l´ illa d´Eivissa.



Gràcies per la vostra aportació!!

Javier Negrete

 Javier Negrete (Madrid, 1964) reside en Plasencia, donde es profesor de griego en un Instituto de Educación Secundaria . Experto conocedor del mundo clásico y traductor de Plutarco, ha ambientado varias de sus novelas en Grecia. Su obra literaria abarca diferentes géneros, desde la fantasía a la novela histórica, pasando por la ciencia ficción.

En sus vacaciones de Navidad, Javier Negrete ha tenido la deferencia de atender nuestra petición.

Esperamos que os guste!!

1.     En  Roma Victoriosa haces un repaso de la historia de Roma, ¿cuál crees que es el mayor legado de esta época?

Su lengua, que ha dado lugar a las que hablamos hoy día en la mayor parte del suroeste de Europa. Y también el concepto de unidad política. Los romanos llegaron a él a través del imperialismo y por medios violentos, es cierto. Pero esa unidad, la desaparición de fronteras, el comercio y el intercambio intelectual entre pueblos diversos trajeron una época de prosperidad que con el tiempo se echó de menos. Creo que lo interesante es que, olvidándonos de la parte imperialista, nos quedemos con esa idea de comunidad y de unidad.

2.     ¿Por qué crees que nos fascina tanto la historia de Roma?

Supongo que porque descubrimos en un pasado muy remoto una sociedad increíblemente avanzada y organizada. Y muy cercana a nosotros a pesar de los siglos transcurridos. Cuando leemos las Sátiras de Juvenal, y sus quejas sobre el precio de la vivienda, los ruidos de los vecinos, los problemas entre padres e hijos, etc., nos da la impresión de que nos parecemos mucho a los romanos.

También sentimos una extraña y oscura fascinación por la forma en que los romanos gestionaban la violencia. Los juegos de gladiadores siguen despertando interés, como podemos ver por el éxito de películas como Gladiator o, más recientemente, la serie Spartacus. Pero, sobre todo, la historia de sus conquistas y de sus legiones sigue apasionando a millones de lectores, como puede verse por el enorme número de libros que se publican todos los años, y también de revistas especializadas como Desperta Ferro o Ancient Warfare. Esa pasión no se queda sólo en la lectura: existen por todo el mundo grupos de reconstruccionismo histórico que se visten como romanos para hacer una mezcla de arqueología experimental y viaje en el tiempo. Yo mismo lo he hecho con la asociación Hispania Romana. Para que comprendáis esta fascinación, podéis consultar su página: www.hispaniaromana.es.

3.     La arqueología nos permite saber las peripecias de los hombres de hace 2000 años pero ¿ Hasta qué punto crees que  podemos saber cómo pensaban?

Una pregunta interesante. En efecto, la arqueología, ya sea la “de verdad” o la experimental de los reconstruccionistas, nos puede dar pistas para conocer una cultura material. Pero sin textos escritos, la arqueología no dice demasiado. Por ejemplo, nos han llegado bastantes restos de la cultura minoica, y sin embargo, como apenas tenemos textos de esa época y los pocos que hay no se han descifrado, ignoramos cómo se organizaban, cuál era su religión, cuáles eran sus ideales…

En el caso de los romanos tenemos muchos textos escritos por ellos que nos hablan de sus inquietudes ante la vida y ante la muerte, de cómo veían el amor, el sexo, la guerra... Textos como las Cartas de Cicerón nos dan un sinfín de detalles sobre la política y la vida cotidiana. Los Comentarios sobre la guerra de las Galias de César nos permiten comprender cómo razonaba un general y cuáles eran sus prioridades.

Por supuesto, nos gustaría saber mucho más. Apenas oímos la voz de las mujeres romanas, y en general nos gustaría saber mucho más de cómo pensaban y vivían las clases humildes, porque la literatura era sobre todo una ocupación de la aristocracia.

4.     A la hora de escribir textos de temática histórica, ya sean ensayos o novelas, ¿ Qué fuentes utilizas?   Por ejemplo , para tus obras Roma Victoriosa y  La hija del Nilo.

Para empezar, las fuentes primarias, que son las obras de los autores antiguos: Tito Livio, Polibio, César, Cicerón, Plutarco, Apiano, Dión Casio, Suetonio, Salustio… Procuro consultar estos textos en idioma original, ya sea griego o latín, y cotejarlos con diversas traducciones para asegurarme de que los interpreto bien. Por suerte, no necesito poseer todos los libros físicamente, porque hay cada vez más ediciones en Internet, por ejemplo en el portal Perseus Project. Aunque debo decir que mi lectura de cabecera durante mucho tiempo ha sido una edición de La guerra de las Galias en latín e inglés de la colección Loeb, en una edición de segunda mano de 1919.

Después, por supuesto, recurro a estudios y monografías de autores contemporáneos. Muchos de estos libros y artículos están en inglés, aunque cada vez hay más publicaciones en español. Para los aficionados al tema, recomiendo leer las obras de Adrian Goldsworthy, que siendo un experto escribe con la agilidad de un divulgador, y también del español Fernando Quesada, experto en armas antiguas. Y como lectura en red, la revista Stylus de Hispania Romana es muy, muy interesante.

Javier Negrete tiene  una larga lista de publicaciones a la cual podéis acceder clicando en el enlace a su web que encontraréis en la columna de la derecha, en el apartado “ Ut esse interest…”

Desde las Jornadas escolares Púnico- romanas os recomendamos las siguientes lecturas:

1.     Roma Victoriosa ( La esfera libros, 2011)

2.     La hija del Nilo ( Espasa, 2012)

3.     La gran aventura de los griegos ( La esfera libros, 2009)

La toga

La toga era només utilitzada pels homes lliures. Els que no eren ciutadans ho tenien prohibit per ser un menyspreu al poble romà. Els romans desterrats tampoc  podien portar- la.

Amílcar Barca

Amílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Aníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Asdrúbal. El seu nom Barca deriva probablement del semita Barak (Il·luminat) i no era un nom familiar sinó un renom personal, encara que a la seva família se la distingeix després amb el nom dels Barca o Barcins. Un altre possible origen del nom seria la ciutat de Barca a Cirenaica.

Va morir en la batalla d'Ilici, segons uns contra els vetons, un poble entre el Tajo i el Guadiana suposadament prop d'un lloc conegut per Castrum Album (229 aC), i segons altres a Ilici el 228 aC. Diodor de Sicília i Appià expliquen la seva mort de manera diferent; Zonares segueix a Appià.
Amílcar va estar molt per sobre d'altes cartaginesos de l'època en habilitats diplomàtiques i militars, i només va ser superat pel seu fill Anníbal, al qual va preparar des de ben jove per que el succeís en aquest conflicte.

Cicle històric infantil

El pròxim Dissabte 19 de Gener al Museu Puig dels Molins podreu gaudir en família d´una nova sessió de cinema històric infantil, concretament de la pel·lícula " Las doce pruebas de Astérix". La projeccció va acompanyada d´una activitat plàstica associada a la història.

Teniu tota la informació al logotip del Museu.

Més "bullas" II

Carnestoltum MMXIII

Ja falta poc per la Gran Rua de Carnestoltes. Segurament heu tingut les reunions corresponents amb les professores per informar- vos  del tema.

A l´etapa d´Educació Infantil ja s´han posat en marxa. Aquí teniu una petita mostra...

Aquest és el model oficial.

 

L´equip d´Infantil està treballant dur per a què tot estigui preparat

La cosa comença a agafar forma ...

Museu Monogràfic Puig dels Molins

Si encara no heu visitat el Museu de Puig dels Molins, aquí teniu una petita mostra del que us espera. És una visita ideal per fer en família.

 

 

I la joia de la corona...

La bulla

La bulla o butlla (del llatí, bulla, "bombolla"), a l'Antiga Roma, era un penjoll o medalló que portava dins un amulet que es posava als varons nou dies després del seu naixement. Es portava al voltant del coll, com amulet per protegir al seu portador contra els mals esperits

Normalment rodona (també en forma de cor o saquet), usualment es penjava al coll i podia contenir diferents amulets protectors en metall o pedres precioses però també plantes o substàncies amb propietats apotropaiques.

La bulla és un dels manuals que treballarem al llarg de les Jornades. Els nostres alumnes ja estan dissenyant- se la seva pròpia bulla per tenir- la preparada per la Rua de Carnestoltes. Un total de 350 bulles ( sí , heu llegit bé!) que amb la ajuda imprescindible de la nostra APIMA, podreu veure ben aviat.

Aquí teniu una petita mostra del preparatius.



Macro i Cato

Macro i Cato són els protagonistes d´una saga  situada en temps de l´Imperi Romà. Alguns títuls com " L´àguila de l´Imperi" (2001) o "Roma Vincit!" ( 2002), han convertit aquest cicle en un referent a l´àmbit de la narrativa  històrica d´aventures.

L´autor és l´anglès  Simon Scarrow.

 



Bombers romans

A la Roma de Juli Cèsar, Marc Licini Cras era l'home més ric de la ciutat, va organitzar el primer servei contra incendis de Roma .... i perquè els seus bombers tinguessin treball... va crear la brigada d'incendiaris!

La cúria romana

Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues. Generalment era adjacent al fòrum o àgora, era quadrangular, quadrat o rectangular. A Roma la cúria era la seu del senat. Les cúries o edificis polítics principals de Roma eren tres, la Cúria Hostília, la Júlia i la Pompeiana.
El poble romà es dividida també en cúries. Les tres tribus originals de Ramnes, Títies i Luceres es van dividir en deu cúries cadascuna el que va donar un total de trenta cúries. Els curials eren tots patricis i els comicis de cúria ,aviat van esdevenir importants als primers temps de la república fins que la divisió per centúries els va relegar.
El lloc de culte de cada cúria es deia també Cúria i primer era només un altar, després un sacellum i finalment un edifici on es discutia de política, diners o religió.
El sacerdot o cap encarregat era el Curió assistit per un flamen curialis. Les trenta cúries portaven noms diferents que derivarien en part de les dones sabines portades a Roma (entre els nom coneguts hi ha les cúries Títia, Fàucia, Calabra, Foriensis, Rapta, Veliensis, i Tifata). Els edificis també rebien noms com cúria Hostília, cúria Júlia, cúria Marcelli, cúria Pompeii, cúria Octaviae etc...
Com que el senat es reunia sempre a una cúria, fora de la capital no es deia el senat de Roma sinó la Cúria de Roma.

L´empremta XI