Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues. Generalment era adjacent al fòrum o àgora, era quadrangular, quadrat o rectangular. A Roma la cúria era la seu del senat. Les cúries o edificis polítics principals de Roma eren tres, la Cúria Hostília, la Júlia i la Pompeiana.
El poble romà es dividida també en cúries. Les tres tribus originals de Ramnes, Títies i Luceres es van dividir en deu cúries cadascuna el que va donar un total de trenta cúries. Els curials eren tots patricis i els comicis de cúria ,aviat van esdevenir importants als primers temps de la república fins que la divisió per centúries els va relegar.
El lloc de culte de cada cúria es deia també Cúria i primer era només un altar, després un sacellum i finalment un edifici on es discutia de política, diners o religió.
El sacerdot o cap encarregat era el Curió assistit per un flamen curialis. Les trenta cúries portaven noms diferents que derivarien en part de les dones sabines portades a Roma (entre els nom coneguts hi ha les cúries Títia, Fàucia, Calabra, Foriensis, Rapta, Veliensis, i Tifata). Els edificis també rebien noms com cúria Hostília, cúria Júlia, cúria Marcelli, cúria Pompeii, cúria Octaviae etc...
Com que el senat es reunia sempre a una cúria, fora de la capital no es deia el senat de Roma sinó la Cúria de Roma.