LUCENTUM

Un professor del Centre Ntra. Sra. del Pilar, a la província d´Alacant, ens ha enviat un Powerpoint d´una de les ciutats romanes de la Península Ibèrica més conegudes. Es tracta de la presentació d´una visita que varen fer els alumnes d´aquest Centre. Gràcies per la vostra aportació!

                       LUCENTUM

Per cortesia de Titus Màximus

BIBLOS

Biblos, actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per designar muntanya i està a l'arrel de la paraula "llibre" en grec (avui dia present al mot bíblia). La deïtat local fou Thummuz assimilat amb Adonis.

Les ruïnes de Biblos van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La zona fou poblada des d´almenys el 5000 aC i les ceràmiques que s'han trobat son semblant a les que s'han trobat a la costa mediterrània. L'etapa calcolítica o preurbana vers el 3800-3200 aC va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada, i altres vegades sotmesa, a Egipte.

 El primer príncep conegut de Biblos es Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte, fins que el 1200 aC els pobles de la mar s'hi van instal·lar i van originar l'hegemonia fenícia a tota la regió fins que al segle VIII o VII aC es va imposar la sobirania assíria que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominació persa.
Alexandre el gran la va ocupar quant n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macedònia.

Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D'època romana és el Temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d'un bisbe i el 638 va ser ocupada pels musulmans que li van dir Giblah del que deriva Gubayl.

Empúries

Empúries (en grec antic Ἐμπόριον /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga ciutat grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.
L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.

Tir

Ciutat fenícia al Mediterrani Oriental que fou construïda a una illa d'uns 5 km de circumferència i en part a la costa separades ambdues parts per un canal, però unides un temps per un istme format per les pedres usades per Alexandre el gran per assetjar la ciutat. La part a la costa es deia Palatir (Vella Tir). La ciutat fou poblada des el III mil·lenni, i al segle XVI aC fou conquerida per Tuthmosis I i va restar en mans dels egipcis fins al temps de Ramsès II (meitat del segle XIII). Vers el 1190 aC fou repoblada per gent de Sidó.

 

A partir del segle X va exercir l'hegemonia sobre les ciutats de Fenícia, que va durar fins al segle VI aC. El seu apogeu fou sota el rei Hiram I (que va embellir la ciutat a la part insular), però cal també esmentar a Ithobaal (887 aC-856 aC) la filla del qual es va casar amb el rei Acab d'Israel, i el rei Pigmalió (821 aC a 774 aC) en temps del qual alguns colons dirigits per Dido van marxar per fundar Cartago (814 aC).

IBOSHIM

Iboshim, la ciutat de Bes, va ser fundada pels fenicis l'any 654 a. C. (segons els textos clàssics). El nucli urbà es componia d'una acròpolis i una zona portuària en la vora de la badia. També comptava amb temples i zones artesanals amb importants terrisseries. A més compta amb una de les més grans necròpolis d'època púnica amb prop de 3.000 hipogeus excavats a la roca en una lloma propera a la ciutat anomenada Puig des Molins. Es calcula que al segle V a. C. la ciutat tenia entre 4.000 i 5.000 habitants. Posteriorment va ser aliada dels cartaginesos, convertint-se en un centre comercial de gran vitalitat que exportava productes manufacturats a diferents llocs de la Mediterrània.

Després de la destrucció de Cartago l'any 146 a. C., la ciutat va mantenir la seva autonomia política i comercial i va continuar, fins i tot amb més intensitat, l'activitat comercial i industrial com ciutat federada de Roma, federació de la qual no es coneix l'any d'inici. Aquesta etapa va finalitzar quan Vespasià la va convertir en municipi romà l'any 70, amb el nom de Municipius Flavius ​​ebusitanum i coneguda normalment com Ebusus.

Va començar llavors un període de decadència que va durar gairebé tota la fase imperial romana fins a l'arribada dels vàndals l'any 424, i la seva posterior ocupació pels bizantins.

Deessa Tanit

Déu Bes

Gadir

La història de Gadir és la pròpia d´una ciutat marcada per la seva estratègica situació militar i comercial a cavall entre l´oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Aquest assentament fenici de fundació tíria, és un dels més antics d´Occident. El seu nom significa recinte emmurallat. Va ser una ciutat pensada pel comerç. D´ella va partit Anníbal a la conquesta d´Itàlia i el pròpi Juli Cèsar li va concedir el títol de civitas federata al Senat de Roma.

La ciutat aconsegueix una gran prosperitat a l´època romana. Es construeixen amfiteatres, aqüeductes i es converteix en la segona ciutat més poblada de l´Imperi durant un breu període . Durant aquesta etapa viuen a la ciutat més de cinc- cents equites, rivalitzant amb Pàdua i la mateixa Roma.

Durant les crisis del segle III de l´Imperi Romà, la mateixa caiguda d´aquest i les conquestes visigodes, la ciutat entra en un declivi important, entrant a una època fosca i perdent la capitalitat de província i la seva importància a les rutes comercials. L´estil de gran ciutat oberta de l´Antiguitat dona pas a una ciutat emmurallada més petita, d´estil comú a l´Edat Mitjana.

Ciutats antigues

Qart Hadast, en púnic " Ciutat Nova"", és el nom d´una antiga ciutat cartaginesa situada on s´erigeix avui en dia la ciutat de Cartagena. Va rebre aquest nom des de la seva fundació l´any 227 a. C. fins a la conquesta romana en  209 a. C. en  el marc de la segona guerra púnic- romana i, des d ´aquest moment,  anomenada Carthago Nova. Segons les fonts clàssiques, la ciutat de Cartagena va ser fundada pel general cartaginès Asdrubal el Bell:

                                  Després d´Abdera, ve la nova Cartago, que va ser fundada per Asdrúbal a l´any 227 a. C. , successor d´Amílcar Barca, pare d´Anníbal. És entre totes les ciutats de la zona la més poderosa, en un emplaçament natural fort i d´una muralles bellament construïdes. Disposa de diversos port, d´una llacuna i de les mines de plata (...)

                                                                                                                       Estrabó, Geografia 3- 4.6

El problema es planteja perquè algunes fonts clàssiques esmenten la ciutat de Mastia al voltant del segle VI a. C. , relacionada amb la cultura tartèsica,  i que la historiografia tradicional, hereva de les idees d´Adolf Schulten, associa geogràficament amb Cartagena. Aquets fet ens fa pensar que Asdrúbal no va fundar la ciutat sobre un solar buit, sino que aprofitaria l´antic assentament de Mastia, influenciat per la cultura púnica, per refundar, reamurallar i convertir- la  en capital dels dominis dels cartaginesos a Iberia.