La història de Gadir és la pròpia d´una ciutat marcada per la seva estratègica situació militar i comercial a cavall entre l´oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Aquest assentament fenici de fundació tíria, és un dels més antics d´Occident. El seu nom significa recinte emmurallat. Va ser una ciutat pensada pel comerç. D´ella va partit Anníbal a la conquesta d´Itàlia i el pròpi Juli Cèsar li va concedir el títol de civitas federata al Senat de Roma.
La ciutat aconsegueix una gran prosperitat a l´època romana. Es construeixen amfiteatres, aqüeductes i es converteix en la segona ciutat més poblada de l´Imperi durant un breu període . Durant aquesta etapa viuen a la ciutat més de cinc- cents equites, rivalitzant amb Pàdua i la mateixa Roma.
Durant les crisis del segle III de l´Imperi Romà, la mateixa caiguda d´aquest i les conquestes visigodes, la ciutat entra en un declivi important, entrant a una època fosca i perdent la capitalitat de província i la seva importància a les rutes comercials. L´estil de gran ciutat oberta de l´Antiguitat dona pas a una ciutat emmurallada més petita, d´estil comú a l´Edat Mitjana.