Biblos, actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per designar muntanya i està a l'arrel de la paraula "llibre" en grec (avui dia present al mot bíblia). La deïtat local fou Thummuz assimilat amb Adonis.
Les ruïnes de Biblos van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La zona fou poblada des d´almenys el 5000 aC i les ceràmiques que s'han trobat son semblant a les que s'han trobat a la costa mediterrània. L'etapa calcolítica o preurbana vers el 3800-3200 aC va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada, i altres vegades sotmesa, a Egipte.
El primer príncep conegut de Biblos es Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte, fins que el 1200 aC els pobles de la mar s'hi van instal·lar i van originar l'hegemonia fenícia a tota la regió fins que al segle VIII o VII aC es va imposar la sobirania assíria que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominació persa.
Alexandre el gran la va ocupar quant n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macedònia.
Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D'època romana és el Temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d'un bisbe i el 638 va ser ocupada pels musulmans que li van dir Giblah del que deriva Gubayl.