IBOSHIM

Iboshim, la ciutat de Bes, va ser fundada pels fenicis l'any 654 a. C. (segons els textos clàssics). El nucli urbà es componia d'una acròpolis i una zona portuària en la vora de la badia. També comptava amb temples i zones artesanals amb importants terrisseries. A més compta amb una de les més grans necròpolis d'època púnica amb prop de 3.000 hipogeus excavats a la roca en una lloma propera a la ciutat anomenada Puig des Molins. Es calcula que al segle V a. C. la ciutat tenia entre 4.000 i 5.000 habitants. Posteriorment va ser aliada dels cartaginesos, convertint-se en un centre comercial de gran vitalitat que exportava productes manufacturats a diferents llocs de la Mediterrània.

Després de la destrucció de Cartago l'any 146 a. C., la ciutat va mantenir la seva autonomia política i comercial i va continuar, fins i tot amb més intensitat, l'activitat comercial i industrial com ciutat federada de Roma, federació de la qual no es coneix l'any d'inici. Aquesta etapa va finalitzar quan Vespasià la va convertir en municipi romà l'any 70, amb el nom de Municipius Flavius ​​ebusitanum i coneguda normalment com Ebusus.

Va començar llavors un període de decadència que va durar gairebé tota la fase imperial romana fins a l'arribada dels vàndals l'any 424, i la seva posterior ocupació pels bizantins.

Deessa Tanit

Déu Bes