Publi Corneli Escipió l´Africà

(?, 235-Liternum, 183 a.J.C.) Militar romà. Fill de Gneu Corneli Escipió. Mentre el seu pare dirigia l'exèrcit romà a Hispània, va lluitar contra Anníbal i va intervenir en les batalles de Ticino i Cannas. Després de la derrota i mort del seu pare, va ser nomenat procònsol i es va fer càrrec de l'exèrcit d'Hispània. En 210 va desembarcar a Tarraco, que va ser durant tota la guerra la seva base, i va prendre ràpidament Cartago Nova (210). Va seguir una política d'atracció dels caps indígenes (Indíbil i Mandoni), que va resultar molt eficaç. La seva ofensiva va arribar la vall del Guadalquivir, on va vèncer als cartaginesos en diverses batalles entre 210 i 206, aconseguint expulsar-los de la península. En 205 va accedir al càrrec de governador de Sicília. Va portar la guerra a territori de Cartago, fet que va obligar a Aníbal a abandonar Itàlia, i el va vèncer fàcilment a la batalla de Zama (202), que va acabar amb la segona guerra púnica. Va intervenir en la guerra contra Antíoc III de Síria, amb el que va concertar una pau que a Roma va ser considerada massa benèvola (190), i va ser apartat, en les seves possessions de Liternum, de tot càrrec dirigent.